Hola a
tots!
Estrenem
bloc amb l’assignatura de “Mitjans i recursos tecnològics en el procés
d’ensenyament-aprenentatge”, en la que, pel que veig, tractarem diversos temes
relacionats amb la societat de la informació i la comunicació, i com aquesta es
relaciona amb les noves tecnologies.
Tal com
esmenta Adell en la lectura “Tendenciasen educación en la Sociedad de las tecnologies de la información” el
desenvolupament tecnològic ha trastocat per complet la societat actual. I és
que des d’una primera fase en que l’home inventà l’escriptura com a forma de
comunicar-se, hem avançat a límits increïbles. La tecnologia ha passat per una
evolució tan ràpida i descomunal, que d’escriure només uns pocs privilegiats,
ara qualsevol persona que tingui la tecnologia a l’abast pot pagar només
apropant el mòbil a un datàfon a una tenda. Bé, sempre que disposi de la
tecnologia i de l’economia... Bromes a part, si fem una ullada general en la
societat podem veure que la tecnologia es troba present en gairebé tots els
àmbits quotidians i que, per tant, comencem a dependre massa d’aquesta. Però no
és or tot el que llueix.
Area, en la
seva lectura “Sociedad de la información, tecnologías digitales y
educación”, ens parla de la tecnologia com una dualitat entre
aspectes favorables i desfavorables a la societat. I sobre això m’aturaré a
opinar, si se’m permet, perquè hi ha aspectes en els que no coincideixo.
Per una
banda, com es veu al mapa conceptual de dalt, ens parla d’un augment d’accés a
la informació, entre altres. Jo aquest aspecte no el trobo com un aspecte
positiu. Si bé és cert que es pot accedir a biblioteques, articles i demés
informació que es cerqui, es necessita un alt aprenentatge en tecnologies per
saber destriar les fonts més fiables i no caure en la “desinformació per
sobreinformació”, un de tants problemes que això comporta i dels que ens parla
Area. Internet és una eina de recerca molt útil, però no hi ha cap filtre pel
qual la informació passi abans de ser “uploaded” i, per tant, qualsevol
cosa es pot trobar sobre un tema que es cerqui. Així i tot, és cert que “els de
dalt” tenen un gran control sobre el que volen que es publiqui i el que no i,
si alguna cosa no els interessa, ja fan per treure la informació de la xarxa.
Però com he dit, això no és cap filtre, perquè la informació ja ha estat pujada
sense vigilància ninguna.
No sé si
m’he explicat bé, la idea és que, per exemple, qualsevol persona pot pujar un
vídeo a “YouTube” de policies agredint a pidolaries sense que aquest vídeo
passi per supervisió de si és adient o no pujar-lo a la xarxa. No obstant això,
algun superior considera que aquest material no hauria de ser-hi, casualment desapareix
com si res hagués passat... Per tant, on queda exactament la llibertat
d’expressió característica d’aquesta eina?
Per altra
banda, una de les desavantatges més grans a tenir en compte, i de les que parla
Area, és la bretxa digital. Això fa referència a les desigualtats que troben
diversos sectors de població en quant a accés i ús de TIC. Personalment,
considero que Internet hauria d’estar a l’abast de tothom, que hauria de ser
gratuït per a qualsevol sector de la població ja que això afavoriria de forma
substancial a tots els àmbits. Sense anar més lluny, el de l’educació. Posant
Internet de forma gratuïta en totes les escoles també s’afavoreix a l’augment
de recursos educatius i, per tant, a la millora del servei. Però clar, com
tot... si no es paga a les grans corporacions, no es mou ni el vent.
Foto 2
Per tant,
dels grans reptes que se’ns plantegen és el de la multialfabetització, no només
vista en la pràctica educativa i formant als alumnes actuals, sinó a tota la
població en general per a capacitar-la per a l’ús correcte d’aquesta eina tan
poderosa. De fet, d’educar només als actuals infants, construïm una bretxa
generacional que tampoc és útil, ja que els adults que treballen amb aquestes
tecnologies han de saber utilitzar-les per a seguir en el seu lloc de feina...
si, com veieu, tot una roda que gira sense parar...
Com ho
farem? Està per veure... Què farem? Hem de pensar... I és així com tornem a
començar. Tota una gran quantitat de reptes que s’han d’assolir, en teoria, a
la velocitat en què avança la tecnologia. I si en qüestió de 20 anys aquesta ha
evolucionat de forma exponencial, com es suposa que hem de fer front a tot el
que hem de fer evolucionar? No sé vosaltres, però jo em trobo al bell mig, a
l’ull del huracà. Amb prou feines puc digerir tots els avenços tecnològics que
es suposa que controlo perquè ja he crescut amb ells i ja em quedo endarrere en
molts altres que van sortint nous.
Sento que
dins de poc em sentiré com la meva àvia quan li vaig comprar un telèfon sense
fil, incapaç de creure que funcionaria des de lluny; de fet, és com em vaig
sentir quan em vaig comprar el meu últim mòbil i em van dir que podia pagar a
qualsevol tenda amb ell només apropant-lo al datàfon... i d’això fa només un
mes!
Amb cara
d’al·lucinar amb tot el que em queda per esbrinar aquest curs, m’acomiado i us
deixo un vídeo molt divertit que mostra, en
essència el que passa amb tota l’evolució: cada cop hi ha més i més en una mateixa
era!
Fins una
altra i...
Petonets!
